“No obstant...es mouen”
El drama dels refugiats i desplaçats interns a Colòmbia
Al món hi ha gairebé 44 milions de desplaçats interns i refugiats per les guerres i els desastres naturals. D’aquests, 27,5 milions es troben en el seu país mentre que la resta ha fugit a d’altres països. Aquestes xifres van ser presentades el passat 20 de juny per l’Organització de les Nacions Unides, ONU, en motiu del dia mundial del Refugiat. La meitat dels desplaçats es concentren en cinc països (Colòmbia, Sudan, Irak, República Democràtica del Congo i Somàlia) i el 60% de refugiats procedeixen dels territoris palestins, Afganistan, Irak, Somàlia i la República Democràtica del Congo.
Colòmbia és, després de Sudan, el país amb més persones desplaçades internes del món: prop de 4 milions. Només l’any 2008, fins a 380.000 persones van haver de fugir de les seves llars, un augment de més del 24% respecte l’any anterior, segons dades d’Amnistia Internacional. Es tracta de persones que han fugit de les seves llars però que han continuat al seu país d’origen enlloc de buscar refugi a l’estranger. Fugen de la violència derivada dels més de 45 anys de conflicte armat intern: moltes d’elles han estat sotmeses deliberadament a assetjaments per part de la guerrilla, els paramilitars i les forces de seguretat en el marc de les estratègies que tenen per objecte expulsar a comunitats senceres de zones d’importància militar, estratègica o econòmica. La majoria dels desplaçats són membres de comunitats indígenes, afrodescendents i camperols.
Un dels municipis amb més desplaçats interns de Colòmbia és Buenaventura, a la Vall de Cauca, amb prop de 60.000 persones immerses en aquest drama. El trauma del desplaçament és especialment profund per les dones. Moltes han perdut les seves parelles en el conflicte i han de mantenir les seves famílies en condicions molt difícils.
D’altra banda, es calcula que hi ha prop de 500.000 persones de Colòmbia desplaçades a països veïns, com Veneçuela, Panamà i Equador. Un exemple en són els centenars d’indígenes d’origen ètnic Emberà que escapen cada any a Panamà. Però el govern d’aquest país no els reconeix com a refugiats sinó que els concedeix l’estat de protecció temporal, una condició que suposa tenir encara menys drets que els desplaçats. Fa més de deu anys que viuen en una mena de llim, sense dret a moure’s lliurement pel país. La supervivència d’aquesta ètnia –i la d’una trentena més de poblacions indígenes de Colòmbia- està greument amenaçada degut als desplaçaments forçats, als assassinats i amenaces que reben des de fa anys per part dels protagonistes del conflicte intern en el seu país.
Webs i enllaços relacionats:
Servei Jesuïta al Refugiat Internacional
Article a El País
Refugiats i desplaçats