Pallapupas: la pastilla del riure
“Pallapupas! Pallapupas!”, criden els infants que esperen a ser atesos pels equips mèdics quan veuen aparèixer la parella de pallassos formada per la Cap de Manteniment Gelocatila i l’infermer Cotó Fluix. Immediatament, les riallades i la màgia envaeixen la sala. Tot canvia de color, i la preocupació i el dolor dels menuts i les seves famílies queden relegades per una estona en un segon pla. Ens trobem al departament de consultes externes de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, a la Unitat de Dia d’Oncohematologia –on es tracten processos cancerosos i altres patologies- però podríem ser a qualsevol dels centres sociosanitaris catalans on actua aquesta ONG (vegeu enllaç a la seva web després del text).
Montse Roig, que treballa d’infermera en aquesta unitat, defensa amb contundència la tasca de Pallapupas: “Ens agradaria poder treballar amb ells tota la jornada, perquè ens faciliten molt la feina i els nens pal·lien més el dolor. Vénen amb més confiança i, fins i tot, si hi ha infants que són difícils de punxar, esperem a què els Pallapupas arribin per punxar-los”. A més, “coneixen a fons els infants, s’informen de com estan i també parlen amb la família”, apunta Roig, que exclama: “Ara ja no sabríem ni deuríem treballar sense ells!”. Malauradament, la crisi actual ha obligat a retallar els serveis d’aquesta entitat sense ànim de lucre, que s’ha vist obligada a reduir les hores d’atenció als centres on treballa.
L’equip de Pallapupas el formen actors i pallassos professionals amb formació específica per a treballar en centres sanitaris. Des dels inicis han optat per treballar amb parelles de pallassos mixtes, doncs els ajuda a “improvisar millor i a equilibrar l’energia”, explica Cristina Parera, coneguda per tots els infants com a Gelocatila. “El fet de treballar en parella també suposa un reforç anímic”, apunta. Franco Maestrini - infermer Cotó Fluix-, afegeix que la tasca de Pallapupas té tres bases: “la part de clown, la part de relació amb els metges i la part tècnica, que significa saber ubicar-nos en el lloc adequat sense molestar l’equip mèdic i al mateix temps, captant l’atenció dels
infants malalts”.
La dels Pallapupas és una tasca molt emotiva, que sovint es desenvolupa en un context on el dolor i l’estrès hi són molt presents. Cada Pallapupas viu aquesta feina de forma molt personal. Parera intenta “extreure lo millor de cada situació, cosa que em permet el treball des del clown”. Maestrini afegeix que “tot i treballar des de la vessant de pallasso, les coses que passen aquí ens afecten. Ens trobem a milers d’infants i nois que estan passant per una situació estressant i, si bé els hi donem un minut d’aire, també ens impregnem d’aquesta situació”. Aquesta és la raó que ell només pugui acudir al centre dos dies: “Per mi és suficient, perquè m’enduc càrrega emocional. És la dosis màxima que puc donar i rebre”, assegura. L’ONG ofereix un servei psicològic als professionals de la seva entitat que treballen directament amb els malalts.
A dia d’avui, encara hi ha molts hospitals que no creuen amb la funció assistencial dels pallassos: “Si hi hagués una manera de mesurar l’energia o el bé que fa un somriure a un nen o a tota la família, potser es podria demostrar lo necessari que és un pallasso en un hospital”, diu Franco Maestrini.
Pallapupas espera que hi hagi un canvi en el concepte i que, des del món de la salut, s’accepti que el teatre és una bona eina per als malalts.
Webs i enllaços relacionats:
Web Pallapupas:
Programa Un dia de nassos
Web Hospital Sant Joan de Déu
http://www.hsjdbcn.org/index.jsp
Col·labora amb Pallapupas
http://www.migranodearena.org/pallapupaspallassos1